IAIDO

A principis del segle XVI aparegueren al Japó les primeres escoles d'esgrima que incorporaven un sistema de combat basat en mantenir l'espasa embeinada fins l'últim instant, desembeinant rápidament en funció de l'atac de l'adversari.

Originalment, aquest sistema s'anomenava Iaijutsu, o art d'esperar el contacte, o també Battojutsu, o art de desembeinar l'espasa, i es considerá  com l'art de neutralitzar l'acció ofensiva de l'atacant, desembeinant amb eficàcia la Katana.

Aquest art gaudí d'una gran difusió des del mateix moment de la seva aparició, especialment a partir del període en que les intrigues de palau i els atacs per sorpresa substituïren als combats a camp obert. Es crearen nombroses escoles i estils que foren un compendi d'experiències sorgides dels combats reals, que els mestres codificaren en la forma tradicional de Kata, els quals es practicaven individualment i amb Katana.

L'any 1968, la Federació Japonesa de Kendo (ZNKR) creà  un compendi de diversos Kata seleccionats de les diferents escoles antigues, anomenant-lo ZNKR Seitei Iai, i el proposà  com a programa d'Iaido universal, amb la finalitat de facilitar la seva divulgació.